A través de l’espill

La instal·lació consisteix en un joc òptic de flors que es multipliquen al refugi antiaeri de Girona i creen un recorregut sensorial de percepció visual, so i memòria. El recinte es converteix en el reflex invertit de la plaça, en què les flors neixen del sostre i es multipliquen juntament amb l’espectador. A partir d’un àudio de la recreació d’un atac aeri, se’n fa una adaptació i es transformen aquells sons en un ambient vibrant i agradable. Es prenen com a referència els vint-i-vuit graons que baixen al refugi per construir el primer tram, una seqüència de vint-i-vuit pòrtics de fusta. En un segon tram, ja dins les cel·les, s’observen els visitants immersos en la confusió òptica del primer tram, mentre una instal·lació de llums i ombres juga amb la geometria fractal de les cinc flors i tenyeix cada cel·la. Des de “dins” de les diferents flors, l’usuari continua observant el jardí invertit i infinit. Un Jardí de la Infància nascut de les paraules d’esperança d’un Rahola que perviu, com els reflexos florals, a través de l’espill.