El claustre d’un convent de frares caputxins construït a mitjan segle XVIII i actiu fins a la desamortització. Posteriorment, amb ús docent i conegut com a “Institut Vell”. Finalment, l’actual Museu d’Història de Girona.
La intervenció pretén recuperar un bocí de la història contextualitzant l’ambient del que fou un claustre caputxí, per on deambulaven els frares amb el seu hàbit marronós i la corda de tres nusos lligada a la cintura, possiblement meditant, entre d’altres, sobre les floretes de Sant Francesc d’Assís.
Es transforma el gran espai descobert cobrint-lo parcialment mitjançant l’esquinçament d’una possible membrana tèxtil marronosa gegant en tires, entre les quals apareixen unes cordes amb nusos. Aquestes robes pengen de forma aleatòria i distinta tot creant un joc de llums i ombres que modifica l’aspecte habitual del pati. Un tapís de senzilles flors situat al paviment ocupa l’espai entre les escletxes de llum que deixen passar les teles superiors.
Els visitants poden entrar lliurement entre les flors i captar els jocs de llums i ombres, envoltats d’un rigorós silenci franciscà.
- Ubicació
- Claustre del Museu d' Història de Girona. Girona
- Categoria
- Espais efímers
- Any
- 2014
- Autors
- Promotor
- Ajuntament de Girona
- Fotògraf
- Daniel Xifra Tarrés