Òptica La General de Girona

Uns ulls, una mirada al carrer, la plaça, la gent passejant, els nens cridant i jugant…. Aquesta va ser la primera idea que em va passar pel cap després de parlar amb el client que em va demanar que adeqüés aquell local i que el convertís en una òptica. Calia que mantingués tots els espais necessaris però que, al mateix temps, fos diferent, fos impactant, que, d’alguna manera, crides l’atenció.

L’exterior era una entrada convertida en una caixa revestida de marbre; el terra era de pedra de Sant Vicenç, seguint el model del sòcol ja existent.

A l’interior, la caixa de l’entrada origina el gabinet de graduació. A la zona del vestíbul el mostrador, al fons els expositors i, a banda i banda, l’aparador que crea una relació comercial bàsica entre interior i exterior. D’aquesta manera, el possible client segueix un recorregut gairebé sense adonar-se’n: entra a la botiga, passa pels expositors interiors i recula passant per caixa. Al fons del local es troba la zona d’atenció al públic personalitzada, on s’introdueix la relació venedor-client d’una manera més directa. El taller-despatx, que és una zona restringida, es relaciona amb la botiga per mitjà d’un moble que penetra a tots els espais i serveix per tapar els pilars interiors.

L’impacte el generen dos pannells lluminosos, dos ulls humans ampliats a gran escala que separen l’espai públic del privat, que miren el carrer, amb la gent passejant, els nens jugant, dos ulls que et miren quan passes per davant de l’òptica.