L'encàrrec se situa als afores de Banyoles, en un turonet al costat de la variant d'Olot.
El solar tenia un fort pendent cap al nord-est.
La principal dificultat va ser I'adaptació del programa al terreny inclinat del vessant, cosa que
ens va obligar a generar una plataforma horitzontal sobre la qual poder recolzar l'edifici.
Aquest esforç va generar un nou paisatge, un paisatge que contrastava amb les escasses
edificacions veïnes d'iconografia convencional.
Sobre la plataforma, el petit edifici.
Recórrer a una proposta abstracta, sense mides, sense dimensions, va ser l'opció que vam
assumir des d'un bon principi. En la memòria, el monument a José Batlle de 1959, amb
la seva magnífica relació entre territori i símbol. Una mica més enllà, la tranquil·la mestria
compositiva de l'edifici de la Massey-Harris, construït el 1952.
Dos volums maclats i nus de decoració reflectirien les parts diferenciades del programa: el
garatge, les oficines i la residència.
Un mur gris. Una perforació alta, sense mesures, sobre la pell, es repeteix, caiguda, a la
part inferior: adés és una finestra, adés una porta…
un equívoc.
Quatre finestres es repeteixen i miren el paisatge de llevant; mentrestant, a ponent, l'accés
de vehicles i persones
L'escala contrastada dels dos cossos s'intenta equilibrar amb el pòrtic que magnifica el cos
menor de fusta. La finestra correguda eludeix, de nou, el compromís exigit per l'escala.
A I'entrada ens donen la benvinguda tres xipresos. Al seu costat, una tanca en forma de
lletres i la doble filera de moreres que ens va dir en Jeroni Moner.
- Ubicació
- Camí de Borgonyà. Banyoles
- Categoria
- Equipaments
- Any
- 2003
- Autors
- Promotor
- GISA