Reforma i ampliació de l’alberg de juventut d’Empúries

El lloc on s’havia previst ubicar l’ampliació era un bosc de pins situat a prop de l’accés al darrere de l’alberg. Això hagués comportat, a mes de sacrificar la pineda, haver d’assumir el greu inconvenient de trencar la unitat funcional de l’edifici resultant, ja que hagués exigit sortir a l’exterior per desplegar-se des dels futurs dormitoris, nou alberg, a la resta de serveis que seguirien a l’edifici existent. D’aquesta manera haguéssim obtingut dos albergs, un amb dormitoris per a grups i serveis, l’actual, i un altre, el nou, exclusivament de dormitoris.

L’ambició d’incorporar l’ampliació a l’edifici existent i d’aconseguir un sol edifici ens va portar a mirar i proposar un petit espai delimitat per als xipresos i situat al costat de l’alberg.

Les ordenances municipals ens obligaven a separacions tres metres dels llindars. Vam dibuixar l’espai que en sorgia i vam posar-nos a situar el nostre edifici al seu interior. Ho vam col·locar com si fos un tren amb vagons perfectament articulats. D’aquí va sortir el projecte que va començar per empaquetar el programa en “vagons” o mòduls. Després, o simultàniament, va aparèixer el pati i des d’aquest pati es contemplava el pati antic, el de l’edifici existent. El joc entre ambdós establia una estructura de buits que englobava ais dos edificis: el nou i el vell. Els patis…

Després va venir la imatge del conjunt. Renunciem d’entrada a posar al nostre edifici un vestit d’època, el de la part vella, vestit que per altre banda respondria a una manera de construir que no tindria res a veure amb el que anàvem a utilitzar. La imatge tracta de ser el reflex fidel d’una construcció curosa. Des de la primera línia, l’edifici es construeix amb formigó prefabricat blanc.