Restauració de l’església de Sant Vicenç de Vilamalla i condicionament del seu entorn

L’església, del s. XII,  és va construir bàsicament amb pedra sorrenca barrejant-la però amb pedra basàltica. Mentre que aquesta es trobava en bon estat, la pedra sorrenca estava molt malmesa amb abundants desplacacions pel que ha calgut la substitució d’un nombre important de carreus. La pedra nova utilitzada és del tipus sorrenca rosa d’ Alcañiz deixada atallantada com era la pedra original. S’ha eliminat també un cos modern, en la cantonada sud-est, que permetia l’accés al teulat però que alterava la façana original.

 A l’interior s’ha fet una nova pavimentació, s’ha fet un nou cancell de fusta, s’han eliminat dos arcs moderns de la façana nord,  s’ha instal·lat una nova il·luminació i s’han col·locat unes peces en acer corten com a mobiliari.

A l’exterior s’ha pavimentat la plaça, amb pedra sorrenca com la façana; adequant-hi un mirador, uns bancs i unes jardineres. En el front nord s’ha construït, per disminuir el pendent del terreny, un mur nou amb una greca de platines d’acer corten. S’han plantat noves arbustives i s’ha il·luminat tot el conjunt amb lluminàries indirectes de leds.