Una rosa a la bastida

Les “intervencions efímeres” han existit sempre a les ciutats.

Res de nou. Han estat utilitzades per celebrar, adornar i embellir un espai i un temps concret.

Flors, banderoles, torxes, catifes…, en parets, finestres, portes i carrers, servien per expressar una celebració col·lectiva de benvinguda, de festeig, d’alegria.

Imaginem – perquè no? – l’esforç constant per celebrar la vida a la ciutat. Qualsevol excusa és vàlida: una façana per a restaurar, un carrer per a arranjar, una bastida…

La rosa a la bastida ha estat una intervenció on “l’excusa” ha estat la bastida d’una casa del segle XVI en reformes.

Una bastida que omple la visual de la Porta Rufina, una de les portes principals de la muralla medieval de Girona.

A la visual llunyana, des de les escales de Sant Domènec, la torre de la Catedral es fa present com a fons de la perspectiva.

Una rosa s’empara del centre focal. És una rosa vermella, sensual i barroca.

Una rosa desproporcionada que dóna lloc a un trompe l’oeil. Diferents punts de visió donen multitud de percepcions de colors i perspectives:

– Catifa de vellut com a símbol de celebració.
– Rosa tímida que surt entre mitgeres. Contraposició de la fredor de les pedres a la sensualitat de la rosa.
– Cor d’una rosa en tot el seu esplendor d’atracció centrípet. El joc òptic des de les escales de Sant Domènec la uneix visualment a la torre de la Catedral, símbol històric del “cor del poble”.

Què millor que l’efímer de la intervenció d’una rosa vermella per unir-se a aquest cor ara i avui; aprendre de la memòria històrica per embellir i transformar les nostres ciutats en espais lúdics, per contemplar i viure. Així sí que valen les excuses!

Arranjar una façana, un carrer, una bastida.