37 habitatges dotacionals de lloguer i 2 locals al sector sud-oest de Les Preses

L’edifici s’ha concebut a partir dels condicionants de l’entorn urbà (espai límit entre el barri vell del poble i una urbanització de nova planta) i de l’orientació de la manera següent: – Voluntat d’obrir-se al poble oferint-li un espai exterior que funcioni a la vegada com a pas-a-través i com a espai-exterior d’accés, relacionat amb la plaça Major i la nova zona verda. Alhora crea un recorregut alternatiu entre la nova urbanització i el centre del poble. – Donar façana als carrers de la nova urbanització, reforçar amb el pla de façana l’alineació de visuals des del poble i donar forma a l’inici del carrer del Portal (amb una alçada adequada al poble). – L’espai públic d’accés al futur centre de dia i als habitatges s’ha situat a un nivell tal que funciona a manera de planta baixa des del carrer dels Teixos i de semisoterrani respecte del carrer Portal. Tots aquests paràmetres porten a la definició d’una ‘profunditat territorial’ a través de la seqüència d’espais de més a menys privats, tot afavorint la interrelació entre els usuaris i d’aquests amb l’entorn. La relació entre l’adequació d’un sistema d’ús industrial a l’ús d’habitatges, així com la seva adaptació a un entorn concret amb moltes preexistències, ha estat una de les claus que més ha marcat el projecte. Pel disseny de l’estructura s’aprofita la modulació que dóna la repetició d’un mòdul de 40 m2 per plantejar una estructura prefabricada de formigó pretesat a base de pilars apantallats i pòrtics de ‘grans’ llums. Els sostres són de plaques alveolars de formigó prefabricat. Les façanes dels habitatges estan construïdes a base de peces prefabricades de formigó armat de color blanc i les de les zones de circulació són de planxa nervada d’alumini. El sistema industrialitzat s’acaba portant fins a la repetició de les obertures, fins a l’estructura de la coberta i fins al sistema de coberta mateix. En el disseny dels mòduls de les tipologies d’habitatges s’ha valorat sobretot: – La consideració de les terrasses com un espai més de l’habitatge, al voltant de la qual pivoten la sala i l’habitació. – Els banys, els safareigs i les cuines s’han considerat com una unitat fixa i són iguals en tots els habitatges, cosa que representa un considerable estalvi (modulació). – Els estenedors es tracten com a patis de ventilació que permeten la circulació d’aire i faciliten l’assecament de la roba i la ventilació creuada. Alhora actuen com a filtre entre l’habitatge i el passadís-galeria. – La concentració dels espais de serveis de l’habitatge permet un màxim aprofitament de l’espai en una gran sala-cuina.