El cosidor

En una petita casa compacta construïda al vessant d’un volcà ens demanen d’annexar-hi un cosidor. I, al moment, cau sobre nosaltres la responsabilitat d’aquest encàrrec, perquè un client que t’encarrega un cosidor és algú que s’agafa la vida molt seriosament.
Decidim ubicar-lo adossat a un antic mur existent al límit nord-oest de la parcel·la, apropiant-nos dels contraforts que l’apuntalen per sustentar l’estructura del nou volum i organitzar-ne l’espai. Orientats a un perfecte migdia, treballem la secció del projecte en detall per tal d’optimitzar la vista, la incidència del sol d’estiu i d’hivern i les ventilacions creuades.
Diu el Petit Príncep que l’essencial és invisible als ulls. El cosidor és un projecte essencial, tant pel seu ús creatiu i vital com per la seva materialitat noble i sincera. Tant de bo que la seva humil presència el faci esdevenir també silenciós als ulls.