Tres bobines de lona es despleguen sobre deu cavallets d’acer dissenyats expressament per descobrir els projectes. Es revelen per primer cop després de lliurar els premis i romanen exposats a les itineràncies. Portem fins a l’extrem els requisits del concurs: de muntatge fàcil, transportable, impermeable i funcional. N'hi afegim altres, com l’economia, l’adaptabilitat i la reutilització. Aquesta sèrie de constriccions autoimposades van augmentar les possibilitats creatives del projecte.
El concepte de l’exposició té l'origen en el discurs retòric del projecte, en el procés que porta al projecte exposat. Ens vam plantejar les lones com els rotlles de paper ceba en què l’autor dibuixa des dels primers esbossos fins al detall de la fusteria.
El moment de la seva inauguració és el clímax. Durant el lliurament, l’exposició està en suspensió, inacabada. Els cavallets estan col·locats a l’antesala de l’auditori. La gent la creua amb les estructures d’acer a priori mal col·locades. Fins que es giren tres d’aquests cavallets, que guardaven la lona, i es despleguen per descobrir per primer cop els projectes. Volíem crear expectació, entenent aquest moment de revelació final com un instant poètic.
- Ubicació
- Girona
- Categoria
- Espais efímers
- Any
- 2016
- Autors
- Promotor
- Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Girona
- Fotògraf
- Carles Sánchez