Ball de Bastons

Fosc, profund, angost… clareja i l’esperança de moviment es reflecteix a través de la llum. S’inicia el procés. Les tensions es multipliquen i creen confusió. En el recorregut, espurneigs de color apareixen en l’escena tot fent que la imaginació t’enganyi. Aquest és el nostre camí a Cúndaro. El guió d’una pel·lícula en un escenari difús amb dimensions variables. Com si fóssim sota terra, ens endinsem en una experiència tan comuna com única, en què es gesta un naixement que necessita la llum per a la seva existència. Un inici tímid donarà pas posteriorment a una explosió de moviments d’aparença caòtica, però amb un patró ben marcat. Igual que el bes apassionat dels amants d’una pel·lícula romàntica, l’aparició de la flor es fa esperar. La flor encara no hi vol participar; sap que quan arribi, tot s’haurà acabat… Elements externs del lloc queden relegats a un segon pla per tal de potenciar encara més el procés que estem contemplant. Establir un ritme és prioritari, una successió de fotogrames que creen el llargmetratge i que vertebren la intervenció. Els extres tenen el mateix protagonisme que l’actriu principal. Línies, llums, ombres i moviment. Flor. El so de la claqueta ens condueix a veure l’abstracció d’un procés orgànic. Imatges velades per diferents tamisos que acceleren o frenen el tempo, que condicionen els moviments tot pertorbant la percepció de l’espectador; aquestes són les sensacions que podem experimentar en travessar aquest ball de bastons. El final s’apropa i, a punt d’abandonar la butaca, la flor s’obre al sol. Desitja que el temps s’aturi, perd la noció que el seu moment és efímer; però no ho farà, el procés segueix mentre ella repeteix… “Torna-la a tocar, Sam”