Barraca d’horta

El paisatge

Vilabertran és un municipi situat a la plana de l’Alt Empordà, a la banda nord-est de Figueres.

Tradicionalment dedicat al cultiu de l’horta, ha estat des de sempre el rebost de les poblacions veïnes i dels pobles costaners.

La tramuntana és el vent del nord dominant en aquesta zona, cosa que ha contribuït a conformar un paisatge molt característic, format per fileres de xiprers col·locades a la banda nord de les hortes per tal de protegir-les.

Materials del lloc i usos tradicionals

Als marges de les hortes, on no hi ha els xiprers, hi neixen d’una forma espontània els canyers, les canyes dels quals utilitzen els hortolans de la zona per fer estructures triangulars clavades al terra, en les quals s’enreden les tomateres i les mongeteres. Aquestes canyes es tallen dels marges i es deixen guardades, recolzades a les fileres de xiprers, per fer-les
servir durant la temporada.

Nou ús

Els nens varen descobrir els pilots de canyes i canviant el seu ús les varen fer servir com a “joc de construcció”.

D’aquí en va sortir la seva barraca d’horta.

Els materials utilitzats: canyes i cordills.

Procés constructiu

El procés constructiu va esser el següent: transport de les canyes; construcció dels fonaments; estructura;  aixecament de les parets amb canyes verticals; coberta amb canyes en pendent i unions entre parets i coberta realitzades amb un cosit de cordills.

Finalment va esser necessari col·locar unes canyes inclinades del terra a la coberta en forma de contrafort per tal d’assegurar l’estabilitat de la barraca.