Barraca diabòlica

Les barraques de fira són l’exemple per antonomàsia de les arquitectures efímeres. En aquesta ocasió es demanava una arquitectura de dimensions reduïdes que, alhora, fos capaç de contenir una multitud de requeriments diferents, que es pogués desmuntar i emmagatzemar amb facilitat i que resultés econòmica. Uns simples bastidors de tub metàl·lic galvanitzat i una pell composta en part de planxa metàl·lica nervada i en part de taulers de fusta OBS van ser l’opció escollida per resoldre la barraca, que s’erigeix en alternativa a les anodines estructures prefabricades convencionals. La llum de color vermell pujat es fa servir com un recurs per crear l’atmosfera infernal que sol·licitaven els promotors de la barraca.

Les barraques són un ingredient imprescindible per a la celebració juvenil de les Fires i Festes de Sant Narcís, patró de Girona, que tenen lloc a finals d’octubre.

Les entitats culturals de la ciutat, si la sort les afavoreix, tenen dret a instal·lar la seva barraca durant deu dies a l’esplanada contigua a la mítica Devesa. Un rosari de barraques envolta l’espai en què l’escenari dels concerts nocturns fa de teló de fons, ja que és precisament de nit quan les barraques cobren vida. Aquestes petites construccions són quioscs destinats a la venda de begudes i entrepans, però també, i sobretot, llocs temporals de trobada de les diverses tribus urbanes.

Va ser aquest el motiu pel qual em van venir a buscar els Diables de l’Onyar, col·lectiu que encén la ciutat amb els seus correfocs des de fa vint anys.

L’encàrrec era clar i precís: volien una barraca de muntatge i desmuntatge ràpids, fàcil d’emmagatzemar, resistent a l’eufòria vandàlica del jovent begut però també a les inclemències climatològiques i, evidentment, de baix cost.