Biblioteca universitària Montilivi

La biblioteca es planteja com un edifici que pertany al bosc veí; la seva estructura lineal permet aquest diàleg. Dos sòlids paral·lels transcorren longitudinalment al bosc i al llarg d'un espai central de deu metres d'amplada il·luminat zenitalment on s'intercalen una successió de galeries, patis ajardinats: per això, és al mateix temps fort i dèbil en la seva tectonicitat. La presencia del petit bosc demana desocupació, una torça tectònica més dèbil perquè no domini el que s'ha construït al damunt. Aquesta debilitat explica la policromia en blanc i negre dels dos sòlids lineals, la composició del volum en plans, la lleugeresa de la coberta de la galeria central que uneix però a la vegada separa els sòlids en aixecar-se. El conjunt tendeix a desmaterialitzar-se -en cas d'incendi així passaria-, però al mateix temps la seva presencia tectònica és forta; un sòcol de formigó vist li permet inserir-se a la vessant, amagant la seva presència parcialment, però conservant al seu interior un ampli espai unitari en forma de nau gràcies al tractament arbori de l'estructura -la massa és a dalt-, que permet que aquest espai sigui a la vegada de festiu i memorable, propi de les arquitectures del silenci.