Cabanya de Can Lluci

L’obra està situada en un entorn natural de bosc, bàsicament de pi, dins una clariana al vessant sud del massís que s’eleva a ponent del nucli de Maià de Montcal. El terreny, en pendent, està organitzat en feixes. Partim d’un espai molt abandonat, tant les construccions com les feixes i la vegetació. El mas de Can Llucí, la cabanya i els entorns pròxims que els relacionen entre ells i amb l’espai natural adjacent són objecte de reflexió i disseny. En aquesta fase d’obra només s’executen la cabanya i part dels espais exteriors immediats. Les traces de les antigues construccions són la partida. L’estudi de les traces reguladores a partir de la geometria dóna un centre a partir del qual es genera l’espai exterior que relaciona les peces construïdes. Alhora, aquest estudi ens proporciona uns radis de circumferències que seran els generadors d’una nova era, l’espai de relació entre les dues construccions. Els materials utilitzats per a la modificació i la rehabilitació dels encontorns són terres i pedra del lloc, aquesta última també utilitzada per a la façana. El volum de la cabanya ha de ser menor que el del mas. La cabanya s’encara a llevant amb la façana més important i oberta. El mòdul de 21 cm, extret de l’estudi geomètric del lloc, és el regulador de tots els elements de tancament d’aquesta façana, que són elements industrialitzats de fusta termotractada i d’acer galvanitzat. El ritme generat amb aquest mòdul i els materials busquen un resultat harmònic. Partim de tipologies de l’arquitectura popular i generem arquitectura contemporània. El criteri per a l’elecció dels materials ha estat que fossin locals, no tractats químicament, naturals i econòmics. Els recursos naturals del lloc donen confort als seus usuaris: energia solar per a l’electricitat, llenya del bosc per al confort tèrmic i aigües pluvials per al rec i els usos no sanitaris. Les aigües grises i negres es tracten de forma diferenciada per aconseguir unes aigües sortints altament depurades.