Casa a Ripoll

Amb la pretensió d’aconseguir, en silenci, les millors vistes sobre les muntanyes properes, aquesta casa s’encaixa en el terreny, clavant-s’hi, tot obtenint així un jardí que actua com a primer pla d’un fons natural de gran potència. La casa té dues plantes: la primera, soterrada i amb front al carrer, que actua com a porta i pas per arribar a la segona planta, que torna a estar soterrada i s’obre en una sola façana, a l’oest, en tota la seva longitud. Aquests volums s’han inserit en el terreny natural, de fort pendent, per així restituir la capa vegetal sobre ells i així ser absorbits per la topografia i la vegetació. A través de la planta més baixa, des del carrer, com si fos per una esquerda de llum, s’accedeix, en una successió de jocs de reflexos lumínics, a la planta més alta, on les vistes sobre el paisatge queden emmarcades i fixades en un espai interior-exterior sense solució de continuïtat. La planta superior s’ha traçat a partir d’un esquema simètric en les dues direccions, tot buscant així la màxima simplicitat per respondre a un programa auster. És al passadís estret, sota la piscina, en el recorregut d’ingrés, quan sota un ball de reflexos d’aigua passem i pugem entre una cortina, barana de lames de vidre, i descobrim al davant, sobre el pati interior, la vegetació dels bancals superiors. Després del recorregut ascendent, el gir ens presenta un interior continu, enfront del jardí, on es desenvolupa la vida de dia: cuina-menjador-sala. En la zona posterior, obert als patis laterals, la zona de nit té dos dormitoris, un en cada extrem. Entre la zona de dia i nit, dos cossos, un en cada costat contenen les cambres humides: cuina, banys i rentador. Les cobertes recuperen la capa vegetal que existia abans de la intervenció, i en sobresurten les lluernes que porten llum i aire a la part posterior i més profunda de la casa.