Casa de les Pedreres

Ara fa sis anys, vàrem veure aquest solar per primera vegada. No hi havia cap altra casa al costat i significava que edificaríem en la última línia urbana de Girona abans del sòl rústic. A l’altra costat del carrer sí que hi havia cases. Cases construïdes ja fa temps i amb una edificabiolitat doble que la que es podria construir en aquest costat del carrer. Així doncs, construïríem una casa al costat d’un bosc semi urbà. Aquest seria el nostre objectiu. Excavar en el pendent i extreure el terreny necessari per la construcció de la casa i deixar que la vegetació penetrés pels laterals del solar cap a la ciutat, com uns dits que baixaríen pel fort pendent. Una casa encastada en la vegetació. Una casa vestida de fulles i arbres. El nostre abric serien les fulles del arbres a l’hivern i a l’estiu faríem un umbracle pel qual s’hi emparressin unes vinyes bordes per donar-nos ombra. Voldríem tenir la sensació inicial, de viure dins d’un bosc amb el mínim confort obligat d’hivern i d’estiu. Una casa econòmica en la que cada un dels elements constructius acomplís dues o tres funcions. Només així podríem arribar fins al final. Exigint als materials que per sí mateixos fossin bonics, fossin econòmics i que sobretot, ens acompanyessin durant molts anys.

 

 

HABITATGE UNIFAMILIAR

CARRER BELLAVISTA,10.

ZONA LES PEDRERES. GIRONA

Parcel·la original. Forma i origen

La parcel·la està situada en una forta pendent, d’una vessant dels turons on hi havien les pedreres de Girona.

La imatge del lloc era un bosc vertical.

Al mig de la parcel·la hi havia un desnivell sobtat de sis metres format per l’abocament de restes d’explotació d’aquestes pedreres.

La vegetació havia colonitzat aquest talus vestint-lo de bosc.

Inserció en el terreny. (de la forma a l’edifici)

Des de l’inici, la primera idea ja va ser encastar la casa en aquesta paret vegetal, quasi vertical, travessant-la, i anar a buscar el subsòl avançant horitzontalment. La separació entre soterrani, planta baixa i planta pis, que usualment es dona en vertical, aquí la tenim en un mateix pla. Així, cada planta passa de lo excavat a lo penjat, de estar envoltat i protegit per terres a sortir a l’aire lliure. Movent-nos al llarg de cada planta passem de la penombra a la llum. I en aquesta gradació cada estança s’acaba instal·lant en el lloc que li resulta més còmode.

Construcció de les separacions a límits.

L’encastament de la cas en el terreny original deixava a cada banda dues franges laterals on es restaura la vegetació autòctona en el llocs on no es va poder conservar. L’esforç de reconstruir un bosc existent acaba essent al final, per la mateixa geometria, la construcció de les mitgeres de la pròpia casa. Construint els límits es construïa el paisatge del interior. I quan la transparència ho permet, tots dos paisatges alhora.

Influencia de la gestió en les solucions constructives.

La construcció de l’habitatge ha estat autogestionat per els mateixos promotors. Això ha portat a escollir sistemes constructius desagregats, que s’han anat juxtaposant de manera independent, amb predomini dels sistemes de muntatge sobre la construcció artesanal.

En contraposició a la construcció per superposició de capes de materials amb funcions específiques, s’ha confiat en l’ús de materials massius com a mitjà de simplificar la construcció, d’accelerar-la i d’abaratir-la. Per exemple, les parets de tancament són de fusta laminada massissa amb el gruix suficient per garantir l’aïllament tèrmic. També s’han incorporat sistemes naturals de control ambiental.

Programa funcional (molt esquemàtic)

Dimensions de la parcel·la: 14×30 metres

1. nivell inferior: Planta Baixa/Planta Soterrani. Despatx professional i garatge.

2. nivell mig: Planta Pis/Planta Baixa. Habitacions, cambres sanitàries i armaris.

3. nivell superior: Planta Pis: Sala d’estar, cuina i terrasses.

ENRIC SERRA GRAU I ROSA MELENDEZ FRIGOLA, arquitectes

Girona, 28 d’agost de 2006.