Casa Medinilla – García

?Casa Medinilla-García és un habitatge aïllat ubicat en un entorn urbà, una àrea residencial unifamiliar. Com a veïns habitatges adossats i en filera. Una premissa, treure el màxim partit a la seva situació en cantonada.

El lloc…, mancat de vistes, on difícilment es pot projectar tenint en compte l'orientació, la topografia,etc., on preval per damunt de tot donar adequada resposta als paràmetres urbanístics. Per això la casa es genera des de si mateixa, i es converteix en un ens que contrasta amb l'arquitectura residencial del seu entorn immediat.

El procés projectual, sense un altre tipus de referències, s'inicia des de l'interior i es projecta seguidament cap a l'exterior.

Un punt de partida: la ubicació de la zona d'estar i cuina mereixen un lloc privilegiat, per això s'obren a l'espai exterior, vinculant-los al jardí. Un requeriment: plantejar el dormitori de matrimoni en planta baixa. Això fa que es gravi amb més superfície aquesta planta respecte a la planta primera, on se situen els dormitoris dels nens i convidats i la sala d'estudi, desequilibrant-se notablement la distribució de superficies per planta.

La superfície "sobrera" de la planta superior s'inverteix en "el doble espai". Aquest es l'expressió directa de la fluïdesa de l'espai que la casa desitja reflectir, tant vertical com horitzontalment: relacionant la zona d'estar de PB i la d'estudi de P1; i la zona d'estar i cuina de PB; i tant exterior com interior: eix estar-cuina-porxo-jardí.

El disseny i disposició del mobiliari també subratlla aquesta interrelació entre àmbits: el màxim exemple és la biblioteca a tota alçària en el doble espai.

Un altre element de summa importància del interior és l'escala, que es fa dinàmica i vertebra la casa. L'escala és el rebedor, compartimenta zones i comunica espais.

Per tant, compatibilitzar el programa i l'acumulació de superfícies a la planta baixa, esgotant el màxim normatiu, amb la ubicació de la rampa d'accés de vehicles a planta soterrani, es converteix en un concepte essencial, que per a la seva resolució s'incideix directament en la volumetria exterior de la casa. La façana lateral sobresort bruscament, volant una porció de la planta baixa sobre la rampa, al mateix temps que la planta primera cavalca sobre ella, produint un peculiar esglaonat a la façana lateral.

La façana és una pell llisa/neta de pedra calcària, que es plega, produint l'accés a la cantonada, es retalla i s'esquinça, formalitza obertures, i es conjuga amb zones de fusta com a contrapunt, en les quals sempre queden inscrits els elements mòbils de la façana.

L'arquitectura es mostra compacta, volumètrica i contundent.