Casa retina

Un vell Massey Ferguson vermell com el de l’avi Joan encara treballa la terra. En aquest món accelerat, encara hi ha paisatges antics on els fums de les cases veïnes es compten i es fan companyia a l’hivern, racons de felicitat on es cuiden els horts de fora muralla i a la vora del riu. Aquesta és la història d’un refugi familiar per gaudir de la natura i de les coses senzilles, d’una màquina del temps que desitja retenir per sempre aquest paisatge preciós, que encara no ha canviat.

En aquest projecte, l’adaptació a la topografia del terreny és la construcció d’un prat. Elements com el garatge, la bassa, la passarel·la o el mur inclinat de fons, que ressegueix i talla el fort pendent, configuren un pla. I, al seu damunt, hi reposa un volum rectangular autònom que acull les mínimes funcions d’habitatge en un sol espai diàfan; a sud, una sala per a estar-hi, menjar-hi i descansar-hi; i dins del mur gruixut que ens aïlla del nord, els serveis i l’entrada.

Aquest objecte arquitectònic transforma la seva relació amb l’entorn segons avancen les estacions a través del filtre de vegetació de ribera que l’acompanya, però també a partir de l’expressió canviant de la seva mirada, que gaudeix del paisatge a resguard del sol quan aixeca les parpelles. I, temorenc de la fugacitat d’aquesta sòbria bellesa, el refugi descansa inestable en una lleixa del marge com un mussol a punt d’alçar el vol amb el paisatge caçat a la retina.