Casa unifamiliar

Menció especial 2005

La construcció existent, actualment convertida en cuina, permetia fixar un punt de partida per al nou projecte: els murs se situarien a la mateixa cota que els preexistents, o en tot cas la modificarien lleugerament, zigzaguejant per obtenir els espais necessaris i canviant de cota per acollir la topografia del solar; la construcció seria horitzontal i allargada, recolliria el paisatge i es mouria delicadament per aconseguir les millors vistes o tancar petits espais. Es tractava, doncs, de redibuixar… i dibuixar. Així, els murs comencen entre els pins, es dirigeixen cap a la construcció existent, l’envolten i baixen cap a les oliveres. Construeixen els espais necessaris i, en un moment donat, es fragmenten per col·locar, damunt de la casa, un estudi, un observatori… Quan es vol mostrar una porció del paisatge, simplement s’hi retallen les finestres.

La xemeneia de la biblioteca se superposa a la de la sala; en aquest punt es produeix el desplaçament i la fragmentació dels murs que permet construir el nivell superior.

L’escala d’accés a la biblioteca coincideix amb el canvi de nivell de les habitacions, en un pla inferior, i s’acosta a la carretera d’accés i al límit de la parcel·la; és, en definitiva, una sola escala que gira sobre si mateixa i que defineix els tres nivells de la construcció.

L’habitatge és de maó amb murs de càrrega convencionals, acabats amb un estucat que es pinta exteriorment amb òxid. No hi ha ostentació estructural: únicament petites jàsseres de formigó armat, amb forjats de bigueta de formigó i revoltons ceràmics. La coberta és plana i, a l’igual del paviment interior, està acabada amb semigrès (tova). El dins es va enguixar, i als banys es van enrajolar amb microgrès el terra i les parets. La casa disposa d’un garatge que comunica directament amb la cuina i el rebedor, una cuina que reaprofita la construcció anterior, una sala i dues habitacions amb bany en un nivell inferior, i un fantàstic estudi biblioteca al nivell superior.

Lluny de la casa s’hi ha construït una bassa rectangular per al bany que té un petit porxo amb barbacoa al costat. La bassa és de maó i està acabada amb ciment tenyit de color blau; el fons no es veu. El paviment del pavelló de bany és de tova, com totes les superfícies interiors i exteriors de la casa; la petita coberta, de la qual en penja la llar de foc, és de fusta i es col·loca de manera que protegeixi la piscina de la tramuntana, que bufa del nord. Per arribar a aquesta àrea aïllada s’ha de recórrer tot el solar fins a la banda oposada, darrere els pins: banyar-se sol en aquest espai recollit és com un ritual.

La casa s’ha anat construint molt lentament i habitant al mateix temps.

Ubicació
Mollet de Peralada
Categoria
Habitatges unifamiliars
Any
2005
Autors
Promotor
Sebastià Ferrer