Casc antic de Banyoles – Plaça Major

El projecte de pavimentació del casc antic de Banyoles delimita una àrea per a vianants que es correspon amb la part de la ciutat de traçat i arquitectura medievals. En realitat, el més significatiu d’aquest casc antic és la seqüència de places i placetes que l’organitzen: la Plaça dels Turers, la Plaça Major, la Plaça dels Estudis, la de la Font, la del Teatre, la de l’Església de Santa Maria i la del Monestir. Espais que deuen sovint el nom a l’edifici al que fan de vestíbul. Seria especialment el cas de les esglésies i els museus. Si bé aquest és un tret diferenciador, ho és encara més que els recs de desguàs de l’Estany de Banyoles passessin per aquest casc antic per regar les hortes de darrera de les cases. Aquests recs, en un nombre important, han estat progressivament tapats per la desaparició de les hortes que han deixat d’existir i per les posteriors construccions.

El projecte de superfície per a aquesta àrea planteja la recuperació dels espais urbans per al passeig i, alhora, dels recs en els seus recorreguts originals pels carrers de la ciutat.

Creiem que aquesta decisió és important perquè aquesta realitat pugui incorporar-se a uns traçats i espais prou interessants, però amb una qualitat nova des de l’aspecte visual; i també pel que suposa sentir i percebre l’aigua. La pedra serà la mateixa amb què s’ha construït tota la ciutat vella: el travertí. Construirem els canals, amb les seves comportes de regulació i sobreeixidors, plegant aquest paviment i desguassarem aquestes superfícies fent un tall en aquest recobriment petri. En definitiva, intentarem que el treball sobre aquest paviment esgoti les possibilitats d’aquest tipus de pedra amb què s’ha construït la ciutat i reveli l’aigua que en recorre el subsòl.

No podem deixar d’esmentar que no hi ha manera que netegin la pedra.