CEIP Annexa-Joan Puigbert

El CEIP Annexa-Joan Puigbert és el nom que rep el centre escolar que ocupa un edifici de la primera meitat de la dècada dels 50 en forma de T, amb un volum principal longitudinal que fa façana al carrer més important i un edifici perpendicular a aquest, en un punt més o menys central. L’edifici es troba en una posició topogràficament complexa, donat que el terreny presenta un pendent molt important i l’escola original està encastada en aquest desnivell en el sentit del pendent. L’edifici que construeix el carrer estava totalment en ús, contràriament a l’edifici perpendicular, que estava en una situació d’enorme deteriorament, sobretot estructural. El programa proposat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya era d’ampliació d’aules ordinàries i aules específiques amb els seus serveis corresponents, amb un gimnàs o sala polivalent. El projecte proposa la demolició del volum perpendicular de manera que pugui donar-se la continuïtat a l’espai exterior, des de la pineda (a cota superior) al pati (a cota inferior). En aquesta topografia, en la seva secció longitudinal, s’incorpora l’espai de la sala polivalent o gimnàs. La coincidència d’aquest espai incorporat a la secció del terreny amb el nucli principal d’accés, és a dir, l’escala interior de l’edifici, permet definir i descobrir un nou espai de relació entre l’edifici existent, el nou espai lúdic i esportiu del gimnàs i el pati exterior mateix. L’escala existent es deixa, doncs, suspesa, tot alliberant-la dels forjats que l’envoltaven, i s’incorpora a un nou espai vertical que té continuïtat amb la sala polivalent i el pati mateix. El programa d’aules especials permet reorganitzar la proposta del Departament d’Ensenyament, de manera que en lloc d’incorporar aules convencionals i especials en el nou edifici, es reorganitza l’existent amb la totalitat de les aules convencionals i s’especialitza el nou edifici amb les especials. Aquest nou edifici d’aules especials, tecnologia, biblioteca, informàtica, música, etc., s’adossa a la mitgera veïna, i no a l’edifici existent, per no negar el seu protagonisme ni la seva personalitat, tot connectant-se a aquest de manera puntual. El nou volum serà la nova entrada al centre, amb escales i ascensors, a més d’entrada natural al pati. Aquest plantejament o proposta d’accés per aquest nou edifici es reforça per l’existència d’una petita plaça arbrada en la seva part davantera, que fa les funcions de vestíbul a l’aire lliure de l’escola.El trasllat de l’accés a aquest punt facilita també el funcionament del centre, sobretot per deixar-hi i recollir-hi els nens. També permet que aquest nou edifici pugui funcionar de manera independent de la resta del centre i pugui oferir servei nocturn, o un servei més general al públic. Ambdós edificis es dissenyen a partir d’un esquelet metàl·lic estructural clar, el qual es revesteix amb materials i sistemes constructius industrials. En realitat, l’estructura metàl·lica permet una gran rapidesa d’execució i la incorporació de tancaments industrialitzats i panells prefabricats metàl·lics, tant opacs com vidriats, a l’interior de la seva geometria. En certa manera, podem parlar d’una intervenció quirúrgica. Tant pel que fa al volum de la sala polivalent, prèvia dissecció de l’edifici existent en el punt de màxim compromís, com a l’escala principal, deixantla a l’aire; i també l’edifici d’aules especials en la seva connexió amb l’edifici existent.