Celler de Can Roca

El nou Restaurant de Can Roca s’emplaça a l’antiga Torre de Can Sunyer i les edificacions adjacents. L’encàrrec de crear un nou restaurant pensat per a un nombre limitat de comensals, donat el caràcter elaborat i exquisit de la cuina, i de crear una atmosfera relaxada i íntima, estaven totalment oposats a les característiques de l’espai existent.

L’èxit del Restaurant del Celler de Can Roca al llarg dels anys s’ha basat en l’aportació de cadascun dels germans Roca, un treball a tres bandes que ha aconseguit la perfecta harmonia entre la cuina, les postres i el celler, a més d’un acurat servei.

Aquest joc a tres bandes ha estat el punt de partida per gestar el nou projecte d’arquitectura.

S’ha volgut potenciar la planta triangular del menjador existent i treballar amb la idea de tres jardins de caràcter totalment diferent, però que es complementen entre ells.

La intervenció arquitectònica ha perseguit connectar visualment tots els espais, obrir-se a l’entorn immediat dels jardins, el primer d’accés i el segon on hi trobem l’hort amagat darrere la Torre, per tal de potenciar-los i al mateix temps de crear-ne de nous que organitzin l’interior.

El projecte parteix d’un gran buit que penetra sobre el teixit de l’edificació existent de la sala principal. Amb aquesta intervenció, juntament amb l’obertura de grans finestres i l’ajut de reflexos dels paraments de miralls s’han creat relacions fins ara inexistents, agrupant tots els espais en un sol conjunt que s’observa i dialoga entre totes les parts. Aquestes operacions relacionen l’exterior immediat amb l’interior ajudant a jerarquitzar els espais i organitzar els usos.

A la planta triangular de la sala existent la proposta perfora el volum amb una caixa triangular de vidre que aporta llum i transparència a l’interior. Aquest nou element exterior a l’interior reorganitza les circulacions i els comensals al voltant. També aporta més força i llum al menjador i equilibra la superfície restant a l’espai íntim que requereix aquest tipus de cuina. Aquesta intervenció crea un espai de contemplació, intimista, d’introspecció de si mateix, que s’observa des de tots el racons, però sense mostrar-se totalment, a causa del reflex del vidre i de la nova vegetació que arrenca cap al cel. Neix així, el tercer jardí.