Centre d’atenció primària Maluquer Salvador

Obra finalista 2003

Casa destinada a habitatge habitual per acollir-hi filis i néts, no de cap de setmana i es-tiueig. Per tant, és una casa que requereix confort, lluminositat i desenvolupament de la vida a l'interior, no pas, básicament, al porxo i la terrassa.

Una masia amb parts de certa antiguitat, d'ús agrícola i ramader fins a rúltima ocupació (porcs, ovelles, vaques, gallines i conills a la planta baixa; habitatge, garatge i magatzem a la primera planta; assecador, paller i traster a la segona planta). Es busca adequar-lo amb una intervenció ajustada, discreta, contemporánia i lliure en la mesura del possible d'un estil "Empordá" ja identificable; sense perseguir l'"autenticitat", una casa en el camp amb un cert "distanciament il-lustrat" respecte a aquest camp.

Així, es decideix revocar i pintar amb tons freds les zones de fagana la fábrica de les quals així ho requereix, enguixar i arestar els paraments interiors exempts d'humitats i de sais, i utilitzar la mateixa xapa galvanitzada amb la qual els agricultors de la zona reforcen els baixos de les portes i els elements exposats a l'aigua i a les agressions. Es prescindeix deis acabats cerámics, deis revestiments rústics, deis idíl-lics tints d'óxid i de les xapes d'acer Corten amb les quals tradicionalment s'ha integrat el nou ocupant urbá en l'entorn empordanés.

Les noves obertures, que fan habitables determinades estances (origináriament, quadres i cellers), es practiquen encastant calaixos de xapa galvanitzada, sempre iguales entre elles fins i tot en el cas de diferents gruixos de mur. Prefabricats en taller i amb dimensiones de 20×40 cm a l'exterior, permeten evitar el tractament deis muntants, la llinda i l'escopidor (en especial, en les parets de pedra sense revestir), manifestar-se amb discreció, i difondre la llum a l'interior. Un mecanisme senzill (un rodó enroscat amb frontissa) permet obrir-ne algunes abatent-les a l'exterior. Amb el mateix material, es resolen canalons, baixants i trencaaigües, graonada, zones d'esquitxades ais banys i a la cuina, passamans i llindes interiors.

Per ventilar i ¡I-luminar la part enterrada de la planta baixa, s'esquinga fins a térra i es comparteix el buit de la cuina, que amb dovellaments i xemeneia fan una referencia llunyana a una coneguda intervenció en circumstáncies similars d'ara faja 40 anys.

Ubicació
C/ castell solterra, Montilivi. Girona
Categoria
Equipaments
Any
2003
Autors
Promotor
Servei català de la Salut