Dèdal

Dèdal és una gran escultura transitable.

És un intent de resposta a preguntes que potser mai no en tindran.

Dèdal és un projecte pensat i executat per la comunitat de l’Escola Annexa de Girona. Les famílies tallen i classifiquen branques, restes de la poda d’arbres de la ciutat. Els alumnes i els mestres acoloreixen de blau part d’aquest material. Uns i altres, a partir d’una estructura d’arcs parabòlics, teixeixen branquillons. Els grans ajuden els petits i els destres, als que no ho són tant.

Teixir crea vincles nous. Els pensaments s’entrellacen, els silencis es comparteixen. El dolor s’amolla. El Dèdal creix.

És un laberint sinuós que té forma d’una abraçada infinita. És infranquejable, però només aparentment. Convida a entrar-hi. Cal endinsar-s’hi a poc a poc, caminar-hi per sota a la llum del sol, trepitjant les ombres que es dibuixen en el paviment, o en la intimitat de la nit. Cal romandre-hi fins que se’n descobreix el secret: el recés clar, saturat de color, que permet reconciliar-se amb la vida.

En record de la Mireia, la Bruna i la Sira