Boira de safrà

Després del centenari de la mort de Gustave Eiffel (1832-1923) i la recent restauració de l’emblemàtic pont que va construir a Girona el 1877, el projecte Boira de safrà desenvolupava el característic color vermell del pont de ferro en flors de diferents tonalitats: amaril·lis i líliums blancs, taronges, roses i grocs, orquídies liles, cards blaus, paniculates, limoniums i alstremèries.

La idea tenia dos punts de partida. D’una banda, la imatge natural d’una flor de safrà que cau a l’aigua, procedent d’un haiku del poeta japonès Matsuo Bashō (1644-1694), i, de l’altra, la referència plàstica de la cúpula del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, feta el 2007 per l’artista mallorquí Miquel Barceló. La desintegració i el desenvolupament del color vermell generava un diàleg cromàtic amb el conjunt lluminós de les façanes del riu i el pont mateix, una invitació a mirar la ciutat amb un punt de vista diferent des d’un dels seus monuments arquitectònics més fotografiats.