Aiguamolls

La intenció és compondre un paisatge, concretat en un material i uns efectes determinats, per generar una atmosfera que recordi les propietats del paisatge garrotxí, reconceptualitzades en reflexió de la llum, variabilitat geomètrica. Sensibilitat als canvis de temperatura i desfragmentació a l’espai. Aquests efectes, materialitzats en làmines que leviten en un solar del barri de Sant Miquel, conviden al recorregut en aquest lloc fins ara oblidat, proposant altres formes d’entendre els buits urbans, la ciutat i el territori.

Finalment, la instal·lació és conseqüència del comportament del material. Durant el procés, la matèria expressava les seves estètica, forma i solució pròpies, traçant el camí fins al resultat final: peces de gran format (fins a 3 metres) de resina de polièster pigmentada, geometria lliure, textura orgànica i gruix molt reduït (de 2 a 8 centímetres), amb la capacitat de transformar-se sota la llum, reflectint-la o actuant com a difusors.