Edifici Aulari P3

El solar on s'ha de construir aquest nou edifici, és un terreny deprimit respecte el vial perimetral del campus per la seva banda nord, situat al darrera de l'edifici politècnic

P-1.

Podríem definir aquest espai com uns darreres poc qualificats.

L'edifici que hem projectat es proposa de redefinir i qualificar aquest límit, i convertir aquesta "bossa" deprimida de terreny en un punt d'accés i d'intercomunicació en aquest entorn immediat del campus.

L'edifici té bàsicament dues plantes:

Una planta baixa situada a la cota 146.5, que connecta amb l'edifici P-1 i que acull tot el programa docent d'aules, i de gestió del centre. Aquesta planta està formada com un sistema modular d'aules i patis organitzats al llarg d'un corredor central dimensionat per permetre una correcta utilització com a zona de trànsit i també de trobades.

L'organització dels espais docents al voltant d'un seguit de patis permet:

– un millor control de les visuals internes

– una bona il·luminació i ventilació

– un aprofitament de les millors orientacions

– una bona comunicació amb els diversos elements de l'entorn

– un tractament més domèstic de l'edifici

En els dos extrems d'aquest llarg passadís hem situat els nuclis de comunicació vertical que connecten amb la planta superior situada al mateix nivell que la plaça aparcament de l'edifici P-2.

D'aquesta manera aquest edifici queda perfectament connectat i articulat amb els dos nivells principals del campus en aquest punt.

La planta segona de l'edifici és un cos llarg plegat en forma de L, on es disposen tots els espais departamentals i de recerca, independitzats funcionalment del flux d'alumnes de la planta baixa.

A grans trets l'edifici s'explica com una base massissa formada per mur de formigó que defineixen el teixit d'aules i patis, sobre els que descansen el cos lineal de despatxos.

La seva especial situació provoca que les cobertes es converteixin, en realitat, en la cinquena façana de l'edifici.