Aura

Aura és una intervenció lumínica en el paisatge, a la riba del riu Fluvià, just on descansa un bosquet de til·lers. Aura són anells de llum que envolten els arbres, que il·luminen l’entorn i que generen ombres canviants que evolucionen lentament amb el pas del temps. Per uns dies, els arbres esdevenen làmpades. Els anells al voltant del tronc abracen cada arbre, unint-los amb la mateixa llum que els empresona. Si ens ubiquem sota els set cercles, som en el medi. Som en el lloc. Les llums varien i la peça té una durada determinada, incorpora estructuralment l’oïda a l’arquitectura. La pell és el que ens dona el contrast amb el medi. Aura succeïa enterament de nit. Feia fred. El lloc era humit. Les passes dels altres espectadors, la remor del Fluvià, la pluja, influïen en l’obra, que no es pot representar per mitjans convencionals, fent prevaldre la vista, perquè fer-ho va despenjant sentits i, amb aquests, capes de significat fins a córrer el risc de convertir-la en una banalitat.