El cel dels infants

Rebem l’encàrrec d’actuar en l’espai central d’una llar d’infants i en el seu despatx d’atenció i d’administració. Hem de fer una reforma visible, eficaç i econòmica, com quasi sempre.

Observem l’espai que s’ha de reformar tot cercant-hi vestigis d’autenticitat relacionats amb el passat industrial que tenia l’edifici abans de convertir-se en llar d’infants. I ens sona la flauta: damunt del cel ras existent a l’espai central no només descobrim una preciosa estructura de voltes atirantades, sinó que, a més, hi apareixen una lluerna i la meitat d’una altra que feia anys que no podien donar la seva llum. A partir d’aquí, tot és senzill: tenim el volum, tenim la llum…, i ens falta el color.

Pensem en la il·luminació i en el color de l’espai guanyat i comencem a dibuixar el cel dels infants, un lloc on la innocència i la claror es tenyeixen del color dels jocs i de la fressa de les rialles. Dissenyem uns banyadors per a les voltes, que encastem a la part alta de les parets com a lluminàries. I escollim un blau cel lluminós per estendre’l damunt de tots els paraments ja existents. I mentre aquest to ens convida a flotar entre els núvols, l’aleatorietat dels jocs i el moviment dels infants ens fan tocar de peus a terra.

Vet aquí dues decisions que són capaces de transformar un espai: traiem una capa de cel ras i afegim tres capes de pintura. Això és tot, amics!