Estudi Jorge de los Santos

Formalment, l’element central visitat des de la zona de treball -un poliedre de formes atrevides- se suspèn, ingràvid, per sobre dels recorreguts per no entorpir el trànsit fluït per l’estudi. La llum no aconsegueix deslligar-se de l’obra des de primera hora fins a l’ocàs. Un punt d’aigua i un sistema de colisses perfectament dissenyat, que permet un desallotjament i una recepció folgats, així com un metratge ampli d’aire, son alguns dels requisits de funcionament que acompleix aquesta caixa mecànica on ara em trobo. Els materials -de física bruta i contundent i de baix valor comercial, ja que es tracta d’un bloc de formigó, planxes de policarbonat, fusta de pi sense polir de categoria segona i acer-s’empren cruament, sense coccions ni emmascaraments, en la seva literalitat i, només en alguna ocasió i per necessitats de l’exigència primera, se sobreposen (com succeeix, per qüestions d’aïllament, entre les tarimes de fusta i el bloc de formigó, en el cas de les façanes est i oest i entre les làmines de policarbonat sobre llistons, en el cas de las quatre parets que limiten l’espai central).

Jorge de los Santos, extracte d’ “El volumen de dos exigencias”

Chascarrillos y apreciaciones a modo de memoria.