Etern retorn

Moltes vegades ens sentim atrapats en moments de creació tot i saber, però, que serà una etapa efímera o, almenys, fins que algun altre projecte… Però l’obra vol anar més enllà i buscar l’«etern retorn» en diàleg amb l’edifici on se situa la intervenció: un antic hospital de Palafrugell on, a partir de 3500 guants de làtex (material clínic), es pretén recordar aquelles persones que van passar per l’hospital. Tant les que se’n van sortir com les que es van quedar pel camí, o bé les que hi van haver de (re)tornar.

Aquestes idees es van veure plasmades gràcies al text de l’escriptora palafrugellenca Mar Molero Dolz:“La sento. La sento sempre. Em tapo les orelles per no sentir-la. Però un cop me les he tapades tan fort que ja no sé ni què em dius, m’adono que continuo sentint-la. Sento la por. (…)Penso, però, que soc aquí. Camino com cada dia. M’aturo en els moments de sempre. M’ofego en les mateixes pors. Ploro les mateixes penes. Xisclo les angoixes. Però, sobretot, penso que puc riure amb el mateix que ahir i que abans d’ahir. I que m’hi puc quedar. Puc triar riure. I m’hi quedo. Em quedo aquí i no em moc. Per sempre aquí. Perquè trio viure.”