Habitatge al Cap de Creus

El projecte neix d’una conjunció programàtica, funcional i estètica, amb la premonició del nom de la finca, La Roca Blanca, i l’omnipresència d’un vent, la tramuntana.

Sobre un penya-segat, i en primera línea de mar, la parcel·la es troba en un emplaçament idíl·lic i ferotge a part iguals.

Aquesta contraposició va ser un dels punts de partida i dels condicionants de la vivenda: hermetisme als temporals de nord versus obertura cap al sol i el Cap de Creus.

Així doncs, es van concebre dos volums maclats de formigó blanc que, des del carrer, semblen no tenir cap finestra, però, un cop a l’interior, la llum envaeix tots els espais.

El cos en planta baixa, un apartament per a una parella, és un fals paral·lelepípede de coberta plana.

L’altre volum, inclinat, recorda un bloc d’escullera que s’hi ha aposentat i on descobrim dues habitacions més.

Independents però estretament vinculats, tenen les parts comunes allà on s’uneixen, i es complementen tant funcional com compositivament.