Habitatge unifamiliar entre mitgeres Cinta 2

Es tracta d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de primera residència, per a una parella amb una filla. L’ocupació és la màxima permesa, però no es construeix la totalitat del volum.

Es genera un gran porxo a cadascuna de les dues façanes: el del jardí amplia visualment la sala d’estar-menjador i la cuina i el del carrer serveix de “car port”.

La sala d’estar-menjador i la cuina s’apropien visualment del porxo, obrint-se totalment al jardí. Les seves façanes són totalment vidrades, sense muntants. La façana del jardí té una única gran obertura, on la situació del vidre traça el límit físic, però no visual de l’espai interior-exterior.

Des del carrer es percep un volum d’obra vista en planta pis que ocupa tota l’amplada de la parcel·la.

Adossat a l’edifici veí es proposa un volum més alt, que amaga la visió de la mitgera existent i deixa un espai d’instal·lacions i conducte de xemeneia. A sota hi trobem el volum, amb revestiment metàl·lic del garatge i el porxo d’accés i estacionament ocasional. Un lluernari lineal introdueix la llum al fons del porxo, al damunt de la porta d’accés.

A la planta pis, les estances es recolzen a la mitgera veïna, abastant la totalitat de la fondària disponible. El dormitori de la Cinta tanca el volum que dóna façana al carrer. S’allibera així l’espai no construït d’una llarga terrassa en aquesta planta: un pati interior, amb un lateral obert sobre el jardí, on hi donen les habitacions principals i el passadís que les uneix. Es pretén que aquestes estances gaudeixin d’aquest espai exterior com una prolongació de l’interior. Una paret d’obra vista canalitza els conductes de xemeneies i protegeix visualment el dormitori principal.

Per tal de facilitar una possible ampliació de l’habitatge al voltant i al damunt d’aquesta terrassa superior, s’han previst façanes ventilades de plaques de fibrociment que ens permetran una fàcil manipulació i desmuntatge.

A tota la casa, l’espai flueix d’una estança a l’altra en tota l’alçària de la planta, ja que les portes arriben sempre fins al sostre.

En resum, l’edifici queda definit, tant pels espais construïts com pels que no es construeixen, i de la seva relació se’n genera un diàleg entre espai interior i exterior. En bellugar-nos per dins de l’edifici aconseguim tenir visuals llargues i àmplies, que ens proporcionen seqüències de visions en perspectiva del propi edifici.