Hell, Sweet Hell

HELL, SWEET HELL és una obra efímera que uneix dos conceptes antagònics: una porta d’entrada a l’inframon i una invitació al visitant a quedar captivat per les temptacions que sorgeixen de les regions infernals.
És un accés a un infern diferent, un entorn agradable per a tots els sentits, amb tons dolços que transformen les idees preconcebudes d’aquest abisme fosc. Més de trenta mil cons de gelat defineixen aquesta agressiva topografia. Rosa, dolça, molt llaminera.
Una geometria caòtica que contrasta amb l’arquitectura neoclàssica de l’edifici, l’Hospici d’Olot, amb una façana de tres plantes amb un repetitiu arc.
La percussió rítmica i fosca de Carmina Burana de Carl Orff completa l’ambient. Una cantata que tracta, entre d’altres, de plaers terrenals, amor carnal i embriaguesa, sarcasme i ridícul.
L’infern. Potser no és una mala elecció.
Benvinguts a l’infern!