Can Biel

Entre murs de pedra que han resistit segles i una coberta reconstruïda que els protegeix, la casa, de planta quadrada, s’ordena amb un pilar central que estructura i distribueix l’espai. Tot i la solidesa del perímetre trobat, l’interior era fràgil i ruïnós. La intervenció parteix d’aquesta asimetria temporal i material.

Amb la coberta estintolada, s’eliminen els forjats deteriorats i es refà l’estructura amb dos forjats equivalents, però de prestacions divergents. A la primera planta, el formigó aporta rigidesa per consolidar i cosir els murs, i a la superior, la fusta manté la lògica i ajusta el pes. Aquesta lectura continua a les escales: una massissa, vinculada al terra, i una de fusta, suspesa del forjat superior.

L’estintolament, provisional, s’estira fins a formar part de l’ordre final, fet que permet prescindir del pilar central a la planta superior i redefinir l’equilibri del conjunt. La reforma entén la casa com un cos en transformació, per seguir habitant i cuidant el que ja existeix.