L’eixida

En aquesta rehabilitació, la nova distribució no existeix, atès que els clàssics paraments verticals per distribuir una planta perden la seva condició per metabolitzar-se en un artefacte que s’insereix de forma aïllada, respectant les preexistències i sense entrar-hi en contacte. Amb aquest sol gest, es generen funció, transició, espais de mediació, graus de privacitat, llum i dobles altures.

Es pretén donar continuïtat a la preexistència, ja que es rep una planta completament despullada de divisions i amb un únic nucli d’escala, del qual partirà tot el projecte.

Tot procés de rehabilitació implica descobriment, interpretació i emfasització, per la qual cosa mitjançant una sola acció es pretén donar continuïtat a la preexistència més rellevant i resoldre tot el programa funcional. Amb la introducció del nou artefacte, es posa en valor l’antic nucli d’accés a l’Eixida i, alhora, s’escenifiquen els diferents espais amb el teló de fons emblanquinat dels murs existents.