La casa del pintor

La parcel·la en la qual s’ha desenvolupat el projecte va acollir un molí de producció d’oli fins a mitjan segle passat. D’aleshores ençà no hi ha hagut activitat entre les parets d’aquest molí, que, de mica en mica, s’ha anat degradant fins a arribar a un estat de ruïna total. Amb el pas del temps, l’interior de la parcel·la s’ha anat transformant en un bosquet de mimoses vinclades per la tramuntana que han conviscut amb els murs de pedra originals.

La presència de la ruïna, concebuda com una dualitat exterior-interior de la nova casa, integra el principi bàsic del projecte. El segon és la relació entre la nova construcció i la vegetació existent; la voluntat de preservar el mimetisme que durant dècades ha definit aquest lloc ha permès aconseguir l’efecte que produeix la visió externa de la casa com una ruïna. El tercer principi inspirador ha estat la tramuntana, que a Cantallops arriba a bufar a una velocitat de 140 km/h durant l’hivern i que ha originat la idea de construir una casa búnquer en què els robustos murs preexistents s’aprofiten com a protecció. Amb aquestes premisses, ens ha semblat que l’únic material que permetia mantenir el concepte de simbiosi entre natura i casa i, alhora, respectar una zona fràgil pel que fa a impacte ambiental era el bloc ceràmic lleuger.L’habitatge projectat és una casa unifamiliar destinada a un pintor i la seva parella. El programa preveu una sala d’estar, una cuina situada al costat del menjador, dues habitacions dobles amb bany i vestidor, un taller de pintura i una piscina. Per realitzar-lo, hem desenvolupat una casa oberta sobre si mateixa i composta per dos volums encarats, amb sostre a una aigua, que creen un pati interior dins el qual se situa un porxo amb coberta plana que fa de lligam. L’eix nord-sud es converteix pràcticament en un petit carrer interior cap al qual miren les diverses estances de la casa.

L’entrada principal, orientada al nord, ens introdueix en aquest carrer després de travessar un pati amb imponents mimoses i un petit estany amb un pont de fusta que ens condueix fins a l’interior de la casa. La funció d’aquest estanyol consisteix a augmentar les dimensions de la casa gràcies als reflexos de l’aigua.

El porxo que uneix els dos volums de l’habitatge correspon a la sala d’estar, situada entre dues aigües (la de l’estany pel nord i la de la piscina pel sud), que distribueix totes les estances i que està concebuda com un espai més dins la casa, i no pas com un cos afegit.