Les ombres de la tradició

Aprofitant la XI Mostra de Pessebres d’Olot, l’institut de Cultura de la Ciutat d’Olot va

acordar exposar a la seu del col·legi d’arquitectes de la ciutat part del fons pessebrístic

de la col·lecció Renart, cedida al Museu Comarcal de la Garrotxa.

L’encàrrec consistia en exposar les petites arquitectures del pessebre: cases, masies,

castells i temples, d’orígens diversos i èpoques diferents. El projecte comportava la dificultat

d’exposar petits elements, empolsegats i sovint en mal estat de conservació i sobretot

pensats per ser vistos de lluny.

La problemàtica de posar en valor aquestes petites arquitectures, passant-les en primer

pla quan la seva real ubicació era al fons del pessebre tradicional, posava en evidencia la

manca de detall dels elements i desvirtuava totalment el seu encant.

La solució adoptada va buscar un joc, un joc visual, de comunicació, apte per a tots els

públics, amb doble lectura, perquè tothom pogués trobar-hi la seva part. Les petites

peces es van fer créixer, es van engrandir mitjançant la seva pròpia ombra. Una ombra

enigmàtica, imponent, contrastada. El perfil continu va permetre un conjunt de vint ombres

encantadores i alhora terrorífiques, unes ombres que van fer reviure unes formes perdudes

en el pas del temps.

Qui va voler veure les petites construccions de suro, les va veure sense problemes, a

l’altura de la vista, a vista de nas.

Qui va voler veure i entendre, llavors va veure les ombres de la tradició.

Llum que construeix, dibuixa i perfila les arquitectures de la imaginació mes llunyana.

Ombres que engrandeixen, creixen i fan reviure una tradició empolsegada pel temps.

Siluetes del passat ens acompanyen en un llarg recorregut de contorns i formes perdudes.

I aquesta ombra projectada és la que ens manté la il·lusió del que ja no es pot creure.”