Ordenació i adequació de pati d’ illa

Al nucli antic, amb construccions d’habitatges entre mitgeres i amb un pati d’illa posterior oblidat, es construeixen una piscina i una terrassa i es fa un enjardinament per tal de trobar un petit refugi de pau a la ciutat. La terrassa, que és l’element de connexió entre el jardí i la casa existent, sosté una escala volumètrica que comunica la cota de l’habitatge amb la del jardí i l’altra excavada de la terrassa fins a la cota del carrer inferior. El totxo negre, amb la seva presència i el seu color, s’integra en el context i defineix tots els límits de la terrassa. El jardí és un retall de vegetació dins la ciutat, amb agrupacions desordenades d’arbres (faigs i bedolls) que ressalten sobre una tanca d’acer natural. La piscina, al mateix pla que el jardí, suavitza el contacte entre els dos espais i permet la connexió per sobre seu. El vas de formigó lliscat de color fosc ens recorda els rius i les gorgues presents a la comarca.