Sota el pont

Després d’utilitzar durant segles l’estret pont medieval de carreus de pedra com a únic element per creuar el riu, el pas de la carreta al cotxe en va fer necessari l’eixamplament. I és així que l’any 1960 es va construir un nou arc de formigó resseguint l’antic. Un segon pont, que seria més ample, alhora que giraria uns graus respecte de l’anterior per adaptar-se a la direcció perpendicular dels carrers que hi entroncaven.

La nostra proposta d’ampliació del pont decideix continuar l’evolució iniciada pels precedents, de manera que en repeteix les accions, tant pel que fa al guany en amplada i al gir en la direcció com per la concreció formal en arc i l’elecció d’un nou material, que complementa i alleugereix els anteriors: l’acer.

La visualització dels elements verticals que configuren les baranes i integren darrere seu el pas d’instal·lacions s’adapta al punt de vista de l’observador. D’una banda, els perfils plans d’acer es mostren solapats des de les dues ribes del riu i conjuntament configuren un tercer arc. De l’altra, es fan transparents per mostrar el paisatge de ribera a qui creua el pont. El paviment fa memòria imprimint el passat evolutiu que ha abrigat a sota seu, mentre que els dos fanals intercalats a les cantonades emfatitzen la ziga-zaga històrica que hom ha descrit al seu pas pel pont.