Poema simfònic per a gotes de sang de flor

Amb el desenvolupament d’una superfície amb un cos central i una cua envoltant aconseguim apropiar-nos de l’espai a més d’afegir un element central protagonista contenidor d’altres realitats. La cua dirigeix el recorregut de l’espectador vers la lluminositat, font de la instal·lació sonora.

Tota la superfície es realitza recolzant la malla plàstica de mosquitera de 3 mm de gruix de porus, sobre una corba-carril projectada sobre el sostre. L’efecte moiré s’aconsegueix doblegant la pell de la malla.

L’hèlix es materialitza en la instal·lació sonora que conté una lluminària i una font d’aigua oculta en el seu interior, que distribueix gota a gota aigua tintada de vermell sang que flueix per la malla fins que cau en un contenidor. Els diferents camins que recorren els diversos cabals d’aigua per la malla produeixen una modulació en el ritme de les gotes quan cauen en el contenidor. Les diferents altures produeixen modulacions en l’amplitud del so. Tot això produeix la música del “Poema Simfònic per a Gotes de Sang de Flor”.

La cua envoltant desenvolupada segueix una corba al terra que dirigeix l’espectador fins al punt òptim de contemplació de la instal·lació. El material escollit produeix un efecte de moiré que, conjuntament amb la suavitat de les formes, submergeix l’espectador en un nou espai tou i ambigu, visual i tàctil.

La superfície serveix com a pell de flors. Aquestes s’afegeixen a la malla en progressió numèrica, segons hom s’aproxima al centre de l’hèlix. L’aspecte global és una mena de colador on les flors van caient com ho fan les gotes de sang de flor. La superfície travessa el pla del sostre i es projecta més enllà, d’on neixen les flors. Un més enllà imaginari, fet real.