Presències

Nadal és l’època per retrobar-se amb la família, els amics…, però també és el moment nostàlgic per recordar aquells que no hi són, ja sigui per la seva desaparició o perquè les distàncies han fet impossible el retrobament.

Amb aquesta reflexió va néixer el muntatge, que va acabar convertint-se en una oda a la vida i també a la mort. El títol, Presències, ja és prou explícit en si mateix i per omissió fa referència també a les absències.

Es va utilitzar geotèxtil de color blanc per cobrir les parets del claustre, per perdre així el referent físic que estem tan acostumats a veure i fer un contenidor de grans dimensions per al muntatge. El terra es va recobrir amb mantes d’emergències pel costat daurat, que van donar un gran joc de llums i reflexos tant de dia com de nit.

El muntatge va tenir dues grans dificultats: el desplegament de les peces verticals de geotèxtil des del segon pis i fer-les passar per sobre de les teulades del primer pis.