Reforma i ampliació del Mas Verd a Millàs

Sobre un turonet a les afores de Millàs, dominant Les Gavarres en la llunyania, s’hi troba la finca del Clot de Can Verd. A l’inici del projecte, el conjunt d’edificacions constava d’un antic graner ja rehabilitat com a vivenda, el Mas en sí i l’annex (antic molí), inhabilitats des de fa dècades i en estat d’abandó.

L’encàrrec requeria la rehabilitació total del mas i la seva adequació a tres programes independents: vivenda principal amb annex de convidats, vivenda de masovers i apartament independent. Als voltants del mas, s’havien de reestructurar tots els camins de la finca, a l’igual que l’accés. Calia adequar els espais exteriors propis d’una vivenda, repoblar i introduir nova vegetació, ubicar una piscina amb vestidors, un garatge i crear un cobert-hivernacle on situar-hi l’hort biològic, els camps de conreu de nova implantació i l’oliverar, recentment rescatat. A més a més, s’havien de racionalitzar els elements de proveïment d’aigua existents, però deslligats entre sí (pou, cisterna, toll i estany) i recolzar-los amb un dipòsit nou, per aconseguir una autonomia de consum gairebé total.

La intervenció al mas respecta l’estructura i les proporcions dels interiors, a través de l’acurada modificació i creació de forats i la implantació de nous materials. Malgrat tot, la introducció d’elements singulars nous (revestiments de rajola hidràulica, mobles de roure massís, fusteries d’iroko) s’ha valorat com a part integral de la transformació i no pas com a decoració supèrflua. Només l’espai central de l’escala – il·luminat amb un lluernari – es va projectar com un espai completament nou. A més a més, es va crear un sistema de talls a la façana, amb marcs i porticons de ferro, per distingir els nous forats, cobertes de perfil més regi i eficaç, dos cossos nous de mida modesta i es van formalitzar els espais exteriors (era, “cenador”, porxo, escalinata d’accés i pati d’estiu), així com diverses terrasses.

L’estratègia de la nova construcció (formigó vist) ha estat la d’embeure-la al marge més pròxim al mas, d’una dimensió i orientació idònies, sense desfigurar la topografia. El garatge, sota una coberta vegetal, és la primera peça d’una seqüència d’espais que comença amb l’arribada en cotxe. A continuació, i a través d’un pati reenfonsat, una escala condueix a la piscina-mirador, que serveix de nexe entre l’era-mas i els camps-garatge.

La bassa (antic toll), a banda de rebre les aigües pluvials de cobertes i d’escorrentia, serveix, amb el cobert-hivernacle, d’ancoratge i avantsala d’arribada al mas.