Somnis de Nadal

S O M N I S D E N A D A L

Tanquem els ulls, deslliguem la ment de la realitat per concebre el nostre singular món ideal; somnis, idees, desitjos, propòsits de cicle anual, que van i venen d’un any a l’altre amb la insatisfacció de saber que no s’han complert, es transformen en una nuvolosa lluminosa que s’encén cada cop que aquell capvespre anuncia la nit de Nadal.

La innocent mà de l’infant que escriu la carta el reis, els escrits íntims d’un adolescent, o el diari personal d’una adult conformen un pla de llum, que reposa flotant, com si no volgués arribar a tocar de peus a terra, dins la totalitat de l’espai del claustre renaixentista.

La conjunció d’idees s’estén com un llençol per damunt del cap dels visitant, fent possible, aquest cop si, de la captura d’alguns dels somnis a realitzar.