Sota el gel

En començar el maig, la temperatura s’enfila i es formen rierols coberts de neu, coves glaciars. El moviment de l’aigua secreta renova la vida sota les superfícies de fred. El projecte Sota el gel evocava la natura que reneix cada primavera. La cúpula floral que cobria el jardí es va teixir amb una estructura de fil de niló subjectada als arbres i als pilars que delimiten l’espai. D’aquesta xarxa lleugera en penjaven més de tres mil flors blanques naturals, a manera de gel. A la part inferior, l’herba i les flors, fràgils i efímeres, amb la seva empenta delicada, trencaven el glaç que es resistia a desfer-se al centre. Al maig, la terra somriu i rius de colors preparen el triomf de l’estiu, dels camps de blat segats a ple sol. I així, el jardí de la casa Lleó Avinay guardava el secret de l’esperança: la confiança que tot endemà serà lluminós.